Crònica del col·loqui-conferència “La Trama del Pasado” de José Enrique Ruiz-Domènec

Divendres 9 de maig al Nou Espai Cultural de Valldoreix va haver quelcom més que una presentació d’una novetat editorial, es tractava d’un esdeveniment cultural de primer nivell. L’espai ple a vessar va gaudir de la presència d’un convidat d’excepció, el catedràtic d’història medieval José Enrique Ruiz-Domènec, un dels historiadors més reconeguts a nivell europeu amb una llarga producció escrita que ha versat sobre la història cultural europea, la construcció del feudalisme, la història de les dones, reflexions historiogràfiques i altres temes on ha aportat la seva visió d’intel·lectual humanista compromès. L’acte va estar conduit per Juanjo Cortés, president de Valldaurex, qui va repassar l’itinerari acadèmic i vital del convidat doncs Ruiz-Domènec n’és mestre i amic personal. Agafant el fil proposat per Juanjo Cortés, Ruiz-Domènech va deixar de banda la seva llibreta d’anotacions i va començar a narrar les aventures i desventures de l’ofici de l’historiador en especial record pels ex-alumnes i amics, alguns dels quals eren presents a la sala. Ruiz-Domènec va defensar una manera de fer història que havia estat (i en molts casos segueix estant) menystinguda a les universitats espanyoles. Es tracta de la història narrativa que evita la visió d’una història de fets i híper-especialització que no interessa a la societat. Aquesta nova manera de fer història, que al nostre país abandera Ruiz-Domènec, aspira a construir un gran relat que és capaç d’arribar al públic general sense perdre en cap moment l’honestedat i l’objectivitat de l’historiador que només d’aquesta manera, la que posa la història en un debat central a la nostra societat, el seu ofici pren tot el sentit que té. Només d’aquesta manera s’entén la narració històrica o com suggeria Juanjo Cortés citant al poeta i cantautor Jorge Drexler “Amar la trama más que al desenlace”.

I és que justament és aquest el propòsit de l’últim llibre de Ruiz-Domènec. L’any 1927 l’escriptor i intel·lectual vienès Stefan Zweig publicava “Moments estel·lars de la humanitat”, José Enrique Ruiz-Domènec agafa l’oferiment de l’autor austríac i ens proposa que malgrat existeixin moments crucials a la història de la humanitat (i d’altres que ho semblen però realment no ho són) el que cal estudiar és com s’arriba fins aquell moment, la trama, i per això Ruiz-Domènec no parla de moments sinó de micro-períodes històrics que sovint no sobrepassen els 30 anys. Ara ja centrant-se en el llibre que presentava a Valldoreix, “ La trama del pasado. Decisiete momentos que cambiaron la historia del mundo.” Ruiz-Domènec explica que la necessitat d’aquest llibre és recordar com el passat havia abordat els conceptes que ens preocupen a l’actualitat. Per això Ruiz-domènec, conjuntament amb alguns socis i assistents de la sala, varen conversar sobre conceptes com la llibertat, la independència, el col·lapse dels sistemes, la revolució o la intriga històrica. Ruiz-Domènec va demostrar perquè és un referent en el seu camp amb un discurs que va relligar amb gran lucidesa les guerres entre els grecs i espartans, el Papa Francesc, la crisi econòmica, la Roma bizantina, el dret a autodeterminació, les novel·les d’espies, el pas dels bàrbars pel Rin, la crisi a Ucraïna i la nova generació digital de Silicon Valley. L’acte va finalitzar amb un piscolabis que donava punt i final a una tarda rodona que el mateix catedràtic va assegurar que més que una xerrada havia estat un interessant i agradable debat entre antics i nous amics de Valldoreix per debatre el sentit i la importància de la història avui en dia. Què no és poca sinó més necessària que mai.